LAS MISIONES PEDAGÓGICAS




http://www.residencia.csic.es/misiones/presentacion/inicio.htm


 La societat, l'educació, la sanitat, necessiten un poble combatiu i compromès. Que lluite pel seu futur sense por i amb valentia. Que plante cara a tanta barbàrie. Que treballe per  un futur millor cadascú des del seu lloc de treball. Les condicions actuals no són tan dures com a l'època de la República, tenim més mitjans, més formació, més recursos... i ganes? tenim ganes? Perquè poder, ho podem fer, entre tots i totes. 
He tingut un somni, un bell somni, on tots començàvem una desobediència civil unida i ferma. Ni decrets ni  ordres ni reformes aturaven als metges per atendre els malalts que ho necessitaven. On tots els metges i metgesses aturats arribaven als centres de salut, als hospitals i s'incorporaven a les ordres d'una direcció compartida per xicotets comitès. I els que treballaven compartien el sou amb els nouvinguts. I s'acabaven les cues. Els remeis naturals que tenim més a l'abast retornaven a les nostres llars amb l'assessorament dels més majors. 
A les escoles els mestres i professors, en assemblees decidien iniciar el seu camí cap a la llibertat, la cultura, la formació permanent, el compartir recursos i experiències. Els mestres aturats anaven acostant-se als centres, amb la seua incorporació es reduïen les ràtios i millorava l'atenció de tots els alumnes. Els que estaven en plantilla compartien els sous amb els nouvinguts. Els grups de teatre organitzaven tournées pels centres educatius, els cantants també. La gent els donava el que podia, menjar i acollida a les cases. S'organitzaven escoles d'adults, tallers, nits culturals, nits de cinema, nits de teatre, nits de música... i els protagonistes no calia dur-los de cap lloc, eren del poble o de la comarca.... a tot estirar de la comarca veïna.
Ha sonat el despertador, i m'he adonat que tot era un somni, però he comprés que era un somni tret de petits retalls de la realitat, que el meu inconscient estava processant el que està passant al poble: AMPES que es tanquen i organitzen activitats de formació permanent, viva i actual; joves que organitzen Ateneus on la cultura i la democràcia es debat, on es busquen solucions. Cooperatives que naixen per donar resposta a la demanda d'una Soberania Alimentària. I tot plegat al meu cap ha buscat forma d'esperança en un futur millor llaurat entre tots i totes. EL FUTUR ÉS NOSTRE, EL FUTUR SERÀ EL QUE FEM HUI.

D.S.R.